Jugar comporta molts beneficis.
Es tracta d’una activitat principalment lúdica a través de la qual els nens i nenes aprenen a experimentar amb els objectes del seu entorn, exploren les seves formes i funcionalitats.
Aprenen a comunicar-se amb els altres, també a cedir, a adaptar les seves necessitats als desitjos dels altres, a compartir.
Com que es tracta d’una via d’expressió emocional, és un recurs terapèutic molt utilitzat en psicoteràpia.
El tipus de joc que es realitza va evolucionant al llarg del desenvolupament del nen.
Quan observem que el tipus de joc que realitza el nen no correspon amb el que tocaria per edat, pot tractar-se d’un indicatiu de malestars emocionals o dificultats maduratives que s’haurien d’explorar més detalladament.
A continuació us presento aquesta evolució del joc:
En un nen/a de 2-3 anys,
• Es tracta d’un joc de tipus egocèntric, centrat en ell mateix.
• Pot demanar ajuda o fer preguntes envers els objectes, però no contempla a l’altre com a participant actiu en el joc.
• La seva activitat lúdica és espontània, canvia amb facilitat d’un joc a un altre.
• L’atenció està centrada fonamentalment en la investigació de l’objecte, en les seves funcions i en el plaer que li proporciona l’exercici i la manipulació dels mateixos.
• El seu joc no s’ajusta massa a la realitat (pot fer circular un cotxe per l’aire, per exemple)
Dels 4 als 5 anys,
• Hi ha una major aproximació a lo real, cada vegada la imitació és més exacta.
• Pot reconèixer a l’altre com a coparticipant del seu joc.
• Té interès pels jocs de construcció i apilar peces amb equilibri. • Segueix sense haver un objectiu previ o planificació en el joc, hi ha poca continuïtat, i pot interrompre l’activitat i passar a una altra fàcilment.
Cap als 5 o 6 anys,
• Comença a incloure la intencionalitat: el propòsit explícit de realitzar una determinada tasca amb un marge més ampli de constància respecte dels seus objectius.
De 7 a 11 anys,
• Pot assumir perfectament uns rolsexplicitats prèviament i dramatitzar escenes quotidianes: fer de venedor, mestre, alumne.
Apareix l’interès pels jocs que tenen unes reglesestablertes: sentit del joc mutu i consciència de l’alteració de les regles (trampes)
