Que entenem per salut?
Salut és un terme que no ha tingut una definició estàtica que hagi perdurat en el temps.
Els experts estan constantment filant més prim per poder definir amb més precisió amb de forma més consensuada el terme salut.
Mirarem de forma breu l’evolució de la paraula salut i com nosaltres podem ser agents de salut, segons en quina definició ens centrem.
Salut és l’absència de malaltia. Aquesta és la definició tradicional proposada per l’OMS que rapidament va quedar curta.
En primer lloc perquè no es pot definir en funció del que no-és, i, en segon lloc, perquè, encara que salut i malaltia estiguin estretament lligats, no són el mateix.
Tu pots no estar malalt i no gaudir d’una bona salut. Sigerist, l’any 1941 va proposar una visió de salut en allò que és, i no per l’absència de: Salut és quelcom positiu. Una actitud joiosa i una acceptació de les responsabilitats que la vida imposa a l’individu.
Aquesta definició canvia totalment el paradigma de què entenem per salut.
Per una banda, no només recau en l’individu, sinó que també posa de manifest que hi ha un context d’interacció.
Per altra banda, ho defineix com una actitud, una manera de fer i no ho redueix en termes dicotòmics.
Per últim, i és com Sigerist comença, és quelcom positiu.
Que diferent és, quan ens relacionem amb els nostres fills partir d’una definició o d’una altra
Posaré un exemple:
– Papa, no estic bé… no vull anar al cole
– Termòmetre, no febre, cap al cole! (primera definició)
– Papa, no estic bé… no vull anar al cole
– Que et passa?, potser hi ha algú que et preocupa i que et fa estar malament. Si en parlem potser et puc ajudar (segona definició)
L’OMS, en el seu congrés de formació el 1946 va definir salut com a: Salut és un estat de complet benestar físic, mental i social.
Quan pensem amb l’infant que tenim davant i que l’hem de cuidar, hem d’intentar integrar-lo en la seva totalitat.
A més a més de portar-lo al metge, parlar amb el professorat per saber com està en el grup classe, i tenir present que és el que l’angoixa i el preocupa.
Els límits d’on comença la salut física i social són molt difosos. Utilitzem la sexualitat per relacionar-nos, i més els adolescents, i com vivim aquesta sexualitat ens afecta a com pensem i sentim.
Cal destacar que a l’OMS defineix el concepte de salut com una fita, un camí per on caminar.
En cap cas com un estadi on arribar. Ningú té un estat de complet benestar. L’última definició que prendrem en consideració és l’acord que és va arribar l’any 2000, a Bangladesh durant la conferència mundial sobre la Salut: La salut és un assumpte social, econòmic i polític, i és, sobretot, un dret humà fonamental.
La desigualtat, la pobresa, l’explotació, la violència i la injustícia són a l’arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s’han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalització i que les prioritats polítiques i econòmiques s’han de canviar de forma dràstica.
És una definició molt polititzada i que s’allunya molt del nostre dia a dia, però la prenc en consideració per una cosa. Per l’ideal de justícia.
En les famílies on hi ha més d’un fill/a, hem d’intentar ser el màxim de justos amb cada un dels fills, perquè les desigualtats entre germans són fonts de malestar i conflicte. Fonts de no-salut.
Per concloure, Salut no és un terme de blanc i negre, de sí o no, sinó una línia molt llarga. En un extrem tenim el malestar total i a l’altre extrem el benestar absolut.
Al llarg de la nostra vida, caminarem amunt i avall sense adonar-nos.
Creiem important tenir present que està bé, vol dir cuidar el nostre cos (dormir, menjar…) la nostra salut mental (què ens preocupa, que em crea incomoditat…) i cuidar la nostra xarxa social (amics, família, parella…)
