Per si no n’hi hagués prou amb els esforços del dia a dia, massa sovint els vespres són autèntiques lluites quotidianes, enlloc d’estones per aturar-nos i descansar. Són moments de dutxes, cuna, sopar, preparar les coses de l’endemà, rentar dents, posar pijames, recordar allò que havia quedat pendent, fer-ho i, finalment, intentar trobar la manera de que els fills i les filles es fiquin al llit. Però la batalla no acaba aquí, ja que habitualment el més difícil és aconseguir que s’adormin. Tot un clàssic.
En les dinámiques diàries prèvies al son, no hi ha en els nostres fills i filles la voluntat de desafiar-nos o provocar-nos des d’un lloc hostil, malgrat es pugui viure així degut al comprensible esgotament que ens travessa als adults.
Quan els nens s’oposen al dormir, habitualment expressen moltes coses: que els costa separar-se dels pares per anaar al seu espai, que estan intensament cansats, que els costa posar-se límits a ells mateixos, que estan nerviosos, que destgen fer altres coses….
Fins i tot, entre germans moltes vegades es fan juguesques trapelles i còmplices que compliquen les situacions, esverant-se els uns als altres- Així, doncs, davant de les múltiples causes i possibiltats, els adults hem d’intentar copsar què és el que els passa, ja que és a partir de la comprensió que podrem donar una resposta que ens faciliti la tasca.
Una bona manera d’acompanyar-los en el procés cap al son, és explicar-los un conte abans d’anar a dormir. Les estones tranquil·les de contes i històries, es poden convertir en una manera de transitar del moviment a la calma. Aquestes, s’allunyen dels estímuls que generen les pantalles que són grans fonts d’excitacií i dificulten el dormir.
El conte esdevé un símbol de trobada, de presència, d’intercanvi i de relació.
Les històries es conevrteixen en la port d’entrada al món oníric, estimulant l aimaginació i la creativitat, i fent que la separació nocturna amb els pares sigui d’una forma més ambale i afectuosa. A més, també esdevé un contacte amb el món de la lectura.
Evidentment, la proposta dels contes és una proposta flexible que pot tenir diversos formats, oferint així en cada una d ele sopcions, un tipus d’aprenentatge diferent. Fins i tot el dia que no hi hagi conte, serà un dia en el qual aprendran que a vegades han de tolerar no tenir el que desitgen…
Això si: hi ha una nit de l’any què és excepcional, en la qual ni els contes podran esvair el neguit: la nit màgica de Reis. Aquetsa nit, o bé cauran rendits de son per escurçar la nit, oo bé es mantindran desperts impacientment, a l’espera de que la màgia els vingui a veure.
