Ara fa un parell de setmanes que ha acabat el col·legi i ja ens hem adonat compte que això de l’estiu és molt diferent de la resta del curs.
Pràcticament no hi ha classe, sovint anem a la piscina i fem guerres d’aigua. Els horaris canvien i, en general, tenim molta més energia.
Les vacances dels infants són un període difícil de gestionar. Pares, mares i cuidadors encara treballen, mentre les criaturetes tenen tot el dia lliure. Per sort entre colònies, casals i altres activitats estan força entretinguts.
És per això, per aquest canvi radical de rutina, que és molt freqüent que els infants estiguin més atabalats que de normal.
Els hi costa més fer cas, estan més agitats, s’enfaden amb facilitat o els hi dóna per transgredir els límits i posar-se una mica «xuletes».
L’estiu ens brinda una molt bona oportunitat per potenciar l’autonomia als nostres fills i filles.
Aquest canvi de rutina no té per què ser només disruptiu, podem aprofitar per demostrar-li que confiem amb ell, deixant-lo que vagi sol a la plaça del poble o anant a comprar el pa i que així es senti més segur de les seves capacitats, potenciant la seva autoestima.
A més a més, s’obre un molt bon període per reforçar el vincle amb els infants, donat que podem realitzar múltiples activitats tota la família conjunta sempre intentant que hi hagi el mínim de discussions possibles.
Perquè els infants s’enfadaran i s’equivocaran. Segur. Però que ells s’enfadin no és motiu perquè a nosaltres se’ns contagi la seva emoció, i menys que actuem de la mateixa manera.
És responsabilitat de tots gaudir d’uns dies feliços amb família, sempre tenint present que, sovint, els infants no ho posen tan fàcil com ens agradaria.
