Estic trist o estic deprimit? Em costa concentrar-me o tinc trastorn per dèficit d’atenció? Actua d’aquesta manera perquè té un trastorn? Pateix esquizofrènia o és esquizofrènic?
Que complicat tot plegat!
Durant aquest escrit intentarem posar una mica de llum sobre tots aquests conceptes difosos.
És important començar per marcar la diferència entre malaltia i trastorn. Ja m’avanço a les ments inquietes que enfermetat en català no existeix i la traducció és malaltia.
Un símptoma és la manifestació per part del cos que alguna cosa està fallant. Per exemple, si em fa mal el pit a l’inspirar molt fort, és un símptoma.
És la descripció que donem quan el metge pregunta: Què et passa? Doncs mira, em fa mal aquí, quan faig això em fa mal…
Quan aquests símptomes s’agrupen conformen el que es diu una síndrome.
Una síndrome és un conjunt de símptomes que sovint es donen de forma conjunta i que han estat estudiats i classificats.
Tota síndrome és malaltia?
No. A la síndrome els hi pot passar tres coses: que es mantinguin en síndromes, que siguin malalties o que siguin trastorns.
Una malaltia és aquella alteració de la salut que se sap l’etiologia, quina és la causa, es coneix el transcurs que el pacient tindrà, el pronòstic i, sovint, hi ha cura.
Els símptomes són mesurables i concrets. A més a més, una malaltia es manifesta de manera molt semblant en tots els pacients. Per exemple: Unes angines, amb més o menys febre totes tenen el mateix pronòstic; una setmana ben cuidades, set dies mal cuidades.
En el cas del trastorn segueix sent una alteració però no se sap la causa, ni el pronòstic i cada pacient ho viu d’una manera diferent.
No hi ha un medicament que curi els símptomes.
Per exemple: Dues persones amb trastorn bipolar poden no compartir cap símptoma o dues persones amb els mateixos símptomes poden tenir diagnosticats trastorns diferents.
Per últim, síndrome és un conjunt de símptomes.
Per exemple: La síndrome de Down, sabem que és la trisomia del cromosoma 21, però no sabem per què passa ni tenim cura.
A més, els nivells d’afectació són molt diferents així com el pronòstic. La síndrome d’abstinència és el nom que li hem donat al conjunt d’afectacions que té una persona produïda pel fet de deixar d’ingerir alguna droga que s’ha pres de forma sostinguda en el temps.
Aquesta distinció és important per tal d’entendre que els trastorns mentals no causen res, ni provoquen res.
El procés és el contrari: Un conjunt d’emocions, símptomes, conductes i reaccions ho agrupem sota un nom per tal d’intentar entendre-ho millor, estudiar-ho de forma més sistemàtica i millorar la comunicació entre professionals.
En cap cas una etiqueta diagnòstica ens ha d’encasellar en una posició o estat, donat que l’etiqueta diagnostica, a diferència de la malaltia, no existeix fora de nosaltres, és una invenció nostra.
És per això que és imprescindible que tota etiqueta diagnòstica vagi acompanyada d’una llarga explicació que faciliti i ajudi al pacient la comprensió del trastorn que pateix.
La comprensió de la persona és una cosa ontològica, només serveix per a aquella persona. Intentar entendre a una persona només a través de l’etiqueta, és simplista, reduccionista i mentida.
Per exemple: Fa uns anys hi havia la categoria diagnòstica de passiu-agressiu.
Ara que ha desaparegut que vol dir? Que tots s’han curat? O abans també hi havia la categoria diagnòstica d’imbècil. Ara que ja no apareix en els manuals de psicopatologia que vol dir, que ja no hi ha imbècils?
