A l’escola els mestres insisteixen, fins i tot a vegades “obliguen”, a què els infants llegeixin.
Però, important que els nostres fills llegeixin?
Els infants tenen la capacitat d’imaginar, de crear. L’expressió de la creativitat s’explicita en el joc.
És el que en psicologia anomenem joc simbòlic. Un pal de fusta pot ser ara un cavall, ara una espasa.
Ara una vareta màgica, ara uns espaguetis que han quedat una mica durs.
Fantàstic!
Però aquesta capacitat s’ha d’estimular, s’ha de cuidar i s’ha d’interioritzar.
Interioritzar aquesta capacitat de simbolitzar és imprescindible per a una bona comprensió del llenguatge, i el que és més important, per a la comprensió de les persones.
Si ens hi fixem, quan parlem sobre les nostres emocions utilitzem llenguatge simbòlic, metàfores perquè la gent ens entengui.
Estic tan enamorat que sento papallones a l’estómac.
Curiosament quasi tothom entén aquesta frase i sospito que ningú a tingut papallones vives a l’estómac.
Què té a veure això amb llegir?
Llegir estimula la capacitat de llenguatge de l’infant fent que ampliï el seu vocabulari i la comprensió d’aquest.
No és el mateix entendre paraula per paraula que el conjunt, la totalitat d’una història.
A més a més, submergir-se en una història on ens podem identificar amb alguns dels personatges, millora les capacitats de poder pensar en l’altre (empatia) i la capacitat de pensar sobre un mateix (introspecció).
L’infant sent la tristesa que sent l’aneguet lleig quan veu que és diferent i tothom se’n riu d’ell.
Per poder sentir o imaginar aquesta tristesa és imprescindible la capacitat de simbolització.
Llegir és “posar negre sobre blanc” el llenguatge, i el llenguatge és la manera més habitual amb la que ens expressem.
Per tant, ser bons lectors de ben segur que ens ajudarà a comunicar-nos millor amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Però com fem que els nostres fills llegeixin?
Saben que no hi ha solucions màgiques ni canvis radicals, el nucli familiar pot estimular el gust per la lectura.
Aquí donem unes quantes propostes.
Cal tenir en compte que s’han d’adequar a l’edat de cada infant.
– Els fills han de veure que els pares llegeixen: pares i mares són els principals referents dels fills.
Si la lectura és un fet quotidià a casa, com menjar o rentar-se, es desperta la curiositat per aquesta activitat i es normalitza.
Per tant que et vegin llegint el diari o un llibre, és un molt bon primer pas per a què els fills els hi entrin ganes de llegir.
– Explicar contes abans d’anar a dormir.
Escoltar una història ens transporta a un món paral·lel on passen coses extraordinàries.
A través d’aquestes històries, l’infant anirà prenent el gust per aquests mons i, serà a través de la lectura, que satisfarà la seva curiositat.
– Llegir conjuntament:
En els infants menors de 5 anys que encara no saben llegir, és molt evident que pares i mares han de llegir amb els seus fills i filles.
Agafar contes que es puguin tirar, embrutar, mullar… és imprescindible perquè l’infant pugui jugar també amb els llibres.
Un detall subtil per important és passar el dit però sobre les lletres quan s’està llegint conjuntament.
– Deixar triar el llibre:
Fer-li diverses propostes i que sigui l’infant que triï el llibre és una bona manera de fer-lo partícip de l’activitat.
I no s’ha de tenir por a canviar de llibre! Si un llibre no agrada, no hem de forçar-lo a arribar fins al final.
– Dedicar un temps i disposar d’un espai: Entre anglès, informàtica, judo, violí i teatre s’han de poder trobar moments per dedicar a la lectura.
Pel que fa a l’espai ha d’estar ben il·luminat i sense gaire soroll.
Tanmateix, no ens hem de preocupar si està assegut en una cadira, estirat al sofà o a terra.
Mentre la criatura estigui còmode…
Finalment llegir ajuda a millorar la capacitat de concentració. Tenint en compte que cada cop hi ha més problemes per focalitzar l’atenció en un sol estímul, atès que cada cop hi ha més estímuls i més efímers, la lectura ens ajudarà a estimular la capacitat de focalització de l’atenció.
