Moltes vegades ens arriben al despatx pares i mares preocupats perquè els seus fills tenen dificultats per posar-se ells sols a fer els deures.
Darrera d’aquesta problemàtica hi podem trobar diverses causes, però en aquest post parlarem de 3 molt freqüents i com treballar-les:
– nens que necessiten la presència de l’adult per fer els deures.
Si la dificultat del nen recau en la matèria, els pares poden ajudar a estudiar al fill sempre intentant que aquella situació no esdevingui massa conflictiva en la relació pares-fill.
És important que els pares ajudin però que els deures els pugui fer el nen, perquè sinó estaran traient responsabilitats al fill que li són pròpies i a la vegada que estaran interferint en el seu procés d’aprenentatge.
El més recomanable seria poder-li explicar i motivar al fill a que ho continuï fent ell sol i que els pares marxessin, i si més endavant no entenen alguna cosa puguin tornar a cridar als pares de nou.
Més val marxar i tornar 50 vegades que quedar-se assegut al seu costat durant tota la estona, ja que si els pares marxen, el fill va aprenent la experiència de fer els deures “sol” mentre que si tenen als pares sempre al costat, poden desenvolupar una dependència de la seva presència per fer els deures.
– nens que tenen moltes dificultats per organitzar-se.
És important poder crear un horari conjunt, pares i fills, en què es busquin unes hores d’estudi pactades entre tots i que siguin el màxim de realistes i assumibles possibles.
Tant si els fills tenen pocs o molts deures, és bo poder marcar un temps d’estudi (1 hora, 2 hores, depenent de la necessitat) en què el nen tingui destinat a fer els deures, i on només pugui realitzar-los en aquell temps marcat.
Als nens els ajuda a organitzar-se saber que només tenen un temps determinat a fer una activitat que disposar de tota la tarda i haver-se organitzar dins d’un interval temporal més ampli.
També van prenent consciència de quant de temps necessiten per estudiar.
– nens que es despisten amb qualsevol cosa.
La capacitat de concentració va lligada a molts factors: la motivació per la tasca, el cansament mental i físic, el grau d’inquietud o neguit del nen, etc.
Per tant, per orientar bé a la família, s’hauria de mirar cas per cas el per què el nen es despista tan fàcilment.
Tot i així, com a pautes generals podríem dir que és important que el nen tingui el seu propi espai d’estudi, que sigui un lloc tranquil, poc estimulador extern, i en el què temporalment quedin exclosos objectes d’interès del nen.
