Els temps de transició mai són fàcils.
Els col·lectius socials es desenvolupen i muten, creen nous paradigmes, nous conceptes i noves concepcions de la realitat.
La riquesa cultural, la diversitat i els canvis tecnològics afavoreixen a aquests canvis.
Un dels conceptes que més ha mutat és el de família. Les fecundacions in vitro, les adopcions, la mobilitat laboral, els fills de diferents matrimonis… forcen a obrir i a reconceptualitzar la família.
Un canvi significatiu en la conceptualització ha estat el desús de «famílies desestructurades» i l’ús de «noves famílies».
Reflectint així un canvi estructural en les societats. No estem entrant en un debat ètic sobre què està bé o està malament, senzillament descrivint una realitat i quines implicacions té pels infants en l’àmbit psicològic.
Quines són les funcions familiars?
Potser les funcions que més ràpidament se’ns venen al cap, són les funcions de nutrició i de protecció. I així és.
En primer lloc el nen ha d’estar ben alimentat.
I per ben alimentat no volem dir sobre alimentat, sinó adequadament alimentat.
El cos és on s’experimenten les sensacions i pensaments i, donada la dificultat d’aquesta tasca, és imprescindible que estigui ben alimentat i sa.
En segon lloc, l’infant no només ha d’estar protegit, a més a més, s’hi ha de sentir. Agafar el nen en braços quan s’ha fet mal o xiuxiuejar-li quelcom tranquil·litzant a cau d’orella quan té por són alguns dels exemples per transmetre la sensació de protecció.
La funció de culturització, introduir l’infant a la cultura, és també una d’aquelles funcions que ràpidament ens venen a la ment.
Per culturització entenem el llenguatge, els costums socials, les dinàmiques internes de la família…
En resum tot el que sigui preparar-lo perquè es sàpiga adaptar a la societat. És en aquesta funció on entren en joc els límits.
Uns límits clars, coherents i no rígids, si no rigorosos són molt important per tots, incloent-hi els infants.
Una altra funció important és crear una xarxa de seguretat per l’infant, que, si es fa suficientment bé, romandrà tota la vida.
Paradoxalment, com més segur se senti l’infant a casa, més món podrà explorar perquè sap que sempre podrà tornar i encara se l’estimaran, que no s’hauran oblidat d’ell.
Aquesta xarxa de seguretat es crea amb les funcions anomenades anteriorment, però també fent sentir al nostre fill/a que és capaç.
Si criminalitzem l’error o no respectem els tempos d’aprenentatge de l’infant aquest es pot frustrar i acabar pensant que no és suficient per a aquest món complicat.
Per últim, les famílies tenen la funció de significar el món intern de l’infant.
El món intern és desordenat, caòtic, angoixant i desbordant.
És molt important que les famílies estiguin atentes en aquest món intern i intentin dotar-lo de significat.
Què estàs enfadat? Que potser t’ha fet por?
Sí que tu estàs passant bé!
Potser actues així perquè et fa enveja que el teu germà tingui un regalet i tu no…
Són exemples de comunicacions de cuidadors a cuidats que fan referència en aquest món intern.
Així el nen o la nena pot començar a posar paraules a les sensacions físiques-corporals i començar-les a passar al pla psíquic.
Molt més tolerable i comprensible.
Aquests és un recull molt bàsic de les principals funcions familiars.
Cada nen, però té les seves particularitats, independentment de la família. Caldrà estar atent i acompanyar-los en el feixuc procés de fer-se gran.
