Els carrers il·luminats per compensar que es fa fosc abans, anuncis de colònies horribles que perpetuen uns estereotips nefastos, regals super-cars i super-guays 3G amb bluetooth i gadgets que no sabem com, però ens faran la vida més fàcil.
Sí.
Ha arribat el Nadal. La societat consumista ens empeny cada vegada més a demostrar que estimem a les altres persones a través de regals materials.
I… com més brillants, grans o cars són aquests regals, millor.
PROU!
El Nadal és una època preciosa on ens retrobem amb la família i podem compartir moments únics i plens de màgia.
Passejar pels carrers, enviar felicitacions de nadal a les persones que estimem, la festa del col·legi que ens fa estar orgullosos de les nostres criaturetes…
El Nadal és una època de l’any més. Ni millor ni pitjor.
Però… quines són les particularitats d’aquesta època tan… enlluernada?
No podem posar en el centre del Nadal els regals.
El regal no és una finalitat en sí mateix, sinó un canal per expressar l’amor. I no hi ha res dolent. No hi ha res dolent mentre, juntament amb el regal, busquem altres camins per expressar el nostre amor.
El risc que correm és que aquests, els regals, siguin l’únic indicador d’amor.
Què podem fer per no caure en aquest fàcil parany?
En primer lloc tenint nosaltres clar el perquè fem les coses.
La intencionalitat amb la qual van els regals afecten com es reben aquests. En segon lloc donar màgia al voltant de la sorpresa.
Un dinar a casa amb tota la família, compartir moments divertits i anècdotes familiars, mirar fotos del nadal del 75 i una partida a cartes amb una llarga sobretaula són algun dels ingredients per cuinar, a foc lent, un amor més complet.
I, en tercer lloc, no oblidem que els regals són per jugar… Doncs a jugar! Molt bé.
Tenim el dinar a punt, tenim la família a taula però…. entre tanta varietat, com escolim regals pels nebots, cosines, fillols i altres menudets?
La sort que tenim, és que la ment dels infants està dissenyada per crear. Nosaltres, com a agents influents en la ment, hem de proporcionar l’escenari, l’espai, per a què la ment creí.
Com menys coses fa el joguet, més coses haurà de fer la ment del nen. Reglar peces de construcció i deixar que sigui l’infant que construeixi (i destrueixi) el que cregui, una pissarra amb blanc per omplir-la del que sigui o un joc de taula per jugar pares-fills són algunes idees de joguets que creen les condicions perquè l’infant els ompli amb la seva ment.
Per acabar, considerem que és important transmetre agraïment i gratitud a aquelles persones que ens envolten.
Així, l’infant podrà aprendre’n i desenvolupar-se com a persona agraïda. Des de l’equip d’Okidi us volem desitjar un Bon Nadal i Felices Festes.
